Els boscos del massís, especialment de frondoses (ex. alzina, suro, roure), són aptes pel silvopastoralisme generalment d’ovella i cabra. La vegetació de la zona, així com les aglans, són un recurs molt nutritiu molt valorat per aquests animals. Si aquest pasturatge a bosc es combina amb la pastura en zones obertes de pastura el ramat obté una gran part del recurs necessari per a la seva alimentació.

Així al Montnegre-Corredor, fa molts anys que s’hi practica el pastoralisme, antigament lligat a la transhumància a l’estiu al pre-pirineu i actualment amb ramats permanents a la zona. Aquests ramats són dirigits per un pastor que guia el ramat dins del seu àmbit de pastura en la cerca de l’aliment. Aquesta pastura guiada i intermitent permet l’equilibri entre l’alimentació del ramat i la regeneració constant del bosc, millora la prevenció d’incendis afavorint la discontinuïtat entre arbres i sotabosc, i afavoreix el manteniment dels hàbitats associats als espais oberts.